(Barcelona, 1284)

Privilegi concedit a la ciutat per Pere II de Catalunya-Aragó. Pressionat per l’amenaça d’invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses. El conjunt forma un cos de cent setze capítols.

Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica (legítima, testament sacramental, etc); els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc.

Aquest privilegi s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat (Girona, Vic, Vilafranca, etc) i àdhuc a Sardenya, com a Càller.

El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de Constitucions i altres drets de Catalunya i en l’època medieval se’n féu la versió catalana, una i altra publicades modernament. Constitueix la font més destacada de l’específic dret local de la capital catalana.

Algunes de les prescripcions civils foren recollides en la compilació del dret civil català (1960).