(Garrotxa / Ripollès, segle XIII – segle XVIII)

Vegueria creada el 1248 per Jaume I. Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès): la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa (Sant Martí de Tornadissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca), i, més tard, el terme del castell de Llaés (la Parròquia de Ripoll).

Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de Sant Pere de Camprodon a admetre el veguer reial a la vila de Camprodon, però davant l’èxode de la gent de la vila a la Ral, l’abat cedí al rei Camprodon (1251), que esdevingué centre de la vegueria de Camprodon.

Restaurada el 1262, subsistí fins al segle XVIII; tanmateix, estigué sempre regida pel veguer de Camprodon o del Ripollès i Osona.