(Manresa, Bages, 14 desembre 1887 – Barcelona, 16 octubre 1961)

Químic i astrònom. Jesuïta.

Ensenyà durant el període 1921-25 a l’Institut Químic de Sarrià, fins que fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre.

Publicà gran quantitat de treballs científics i obres de divulgació: Vademecum del químico (7 edicions), Resumen de un curso general de química (1924), Estudio sobre la radioactividad (1926), La noció d’isotopia (1927), Determinació de l’edat de la Terra (1930), Prácticas químicas (1930) i Manual de química moderna (1955).