(Nàpols, Itàlia, final segle XIII – País Valencià, segle XVII)

Llinatge noble valencià.

Els seus membres intervingueren molt activament en la política local fent costat al partit dels Centelles.

L’iniciador del llinatge fou Joan de Pròixida (Salern, Itàlia, vers 1210 – Roma, Itàlia, 1299)  Alt funcionari reial. Fou metge del rei Manfred de Nàpols i de Sicília. Fidel valedor dels interessos de Pere el Gran a l’illa de Sicília, lluità contra els Anjou, i, un cop conquerida l’illa, fou nomenat canceller del regne. Com a recompensa rebé les senyories de Llutxent, Pinet, Benissanó i d’altres, al País Valencià.

Fou el pare de:

Francesc de Pròixida  (País Valencià, segle XIII – 1327/28)  Tractà el matrimoni (1291) d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs, i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el féu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un prèstec, i el 1309 anà al setge d’Almeria.

Tomàs de Pròixida (País Valencià, segle XIII – 1319)  Justícia de Sogorb (1281). Fou l’hereu de les possessions paternes. Es casà amb Agnès de Lloria, neboda de l’almirall Roger.