(Segarra ?, 1442 – Poblet, Conca de Barberà, 23 maig 1526)

46^è Abat perpetu de Poblet (8 febrer 1502-1526).

Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma (1502) per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals. Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu; a causa d’això fou sovint excessivament tolerant amb tots.

El seu govern fou, però, profitós; emprengué grans obres al monestir: en les muralles, en l’ordinació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre. El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la visita de Ferran II de Catalunya-Aragó. El 1509 rebé la possessió definitiva del santuari del Tallat, que convertí en priorat.

Obtingué de Carles I el 1509 la confirmació de l’elecció d’abats perpetus contra la butlla d’Alexandre VI (1502), que concedia que fossin trianuals, i amb l’ofrena de l’emperador recusà el nomenament d’un coadjutor fet pel papa Lleó X el 1521.

A la seva mort, fou enterrat a la sala capitular.