(Tarragona, 1518 – 23 juny 1578)

(o d’Icart) Jurista i historiador. Descendent d’il·lustre família, el seu pare, Joan Ponç, era governador de Nàpols en temps de Carles I. Estudià dret a Nàpols i a Roma i l’any 1545 tornà a Tarragona i es dedicà a l’exercici de l’advocacia. Bon coneixedor del llatí, es dedicà als estudis d’epigrafia, numismàtica i paleografia.

Va escriure Llibre de tots los epigrammas que se són trobats de temps dels romans, que es conserva en un volum manuscrit a la biblioteca dels carmelites descalços de Barcelona fins al 1835, Catálogo dels archebisbes que sont estats de la Metropolitana Iglésia i antiquísima ciutat de Tarragona y de las cosas notables de cada cual de aquells (1582), i Libro de las grandezas y cosas memorables de la Metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona, obra escrita en català que ell mateix traduí al castellà (1572); fou reimpresa a Lleida l’any 1883 per Josep Pleyan i de Porta.