(Barcelona, 29 gener 1817 – Madrid, 28 desembre 1864)

Jurisconsult, polític i escriptor. Estudià dret a Cervera i a Sevilla.

Fou catedràtic d’ampliació de dret civil, comercial i criminal a Barcelona, i de filosofia del dret a Madrid. Gaudí d’un elevadíssim prestigi professional.

Col·laborà a la premsa barcelonesa amb articles i composicions literàries (“El Guardia Nacional”, “La Corona”) i una obra seva fou inclosa al volum Los trobadors nous (1859); presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1860.

Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal; fou alcalde de Barcelona (1856), diputat a corts (1860-64), vice-president del congrés i ministre d’ultramar (1864), d’on dimití per motius de salut.

Fou secretari primer de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de la de Bones Lletres, on ingressà el 1852.

Col·laborà a l’edició de les Siete partidas. És autor de diversos escrits crítics, polítics i jurídics, entre els quals destaca El derecho civil ante las nuevas escuelas político-sociales.

Fou el pare de Joan Josep i de Ricard Permanyer i Ayats.