(Palma de Mallorca, 1823 – 15 abril 1906)

Escriptor. Germà de Victòria. Es dedicà ja de jove a la literatura, especialment al conreu de la poesia.

L’any 1842 es traslladà a Barcelona amb la intenció d’estudiar dret, però es dedicà a les matemàtiques i a la música.

Arrelat a la terra, les seves composicions són dedicades a temes mallorquins, i és mantingué en un ideari realista que l’apartà del romanticisme: La colcada, Els tamborers de la Sala, Un pi i La font de la vida són petites obres mestres en el seu art.

És, a més, autor del llibre Records i esperances (1885), i d’un aplec de Qüentos Mallorquins (1884). L’any 1892 li foren publicades Poesies en mallorquí popular (1892).

Fou també autor teatral, festiu i popular: El cordó de la vida (1886), Un criat nou (1892), Mestre Fornari (1900), etc.