Parlament de Catalunya (1932 a 1938)

(Catalunya, 15 setembre 1932 – 1 octubre 1938)

Òrgan legislatiu i polític. Ja figurava en el projecte de l’Estatut de Núria (1931) i segons el text definitiu d’Estatut de Catalunya, aprovat per les Corts espanyoles i signat pel president de la República Niceto Alcalá Zamora.

Al Parlament corresponien les funcions legislatives i era elegit per un termini no superior als cinc anys i per sufragi universal, directe, igual i secret.

Als diputats, que eren inviolables pels vots i opinions emesos en l’exercici del seu càrrec, els corresponia l’elecció dels presidents de la Generalitat. El president i els consellers de la Generalitat que exercien les funcions executives havien de dimitir dels seus càrrecs en el cas que el Parlament els negués la confiança d’una manera explícita.

En les eleccions parlamentàries, celebrades el 20 de novembre de 1932, s’elegiren 85 diputats en les diverses circumscripcions en que es dividí Catalunya.

El Parlament, amb seu a l’antic palau de Governació de la Ciutadella, fou oficialment inaugurat el 6 de desembre de 1932, amb majoria de diputats d’ERC.

L’Estatut de Catalunya i les seves institucions, entre les quals hi havia el Parlament, tingueren vigència (tret del període comprés entre el gener 1935 i el febrer 1936) des del setembre de 1932 fins a l’acabament de la guerra civil de 1936-39.

L’abril de 1938, el general Franco derogà les facultats i les institucions atorgades per l’Estatut. L’1 d’octubre de 1938 se celebra la darrera sessió.