(Catalunya, segle XI – segle XV)

Territori medieval (o Alt Pallars). Comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.

Al començament del segle XI era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat. Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n’aconseguiren mantenir la independència fins al segle XV.

El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà.