(Catalunya, 888 – 920)

Bisbat efímer. Creat amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon II de Pallars-Ribagorça. El primer bisbe fou Adolf.

Esclua es proposava així d’erigir una metròpoli catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf (el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell).

El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrarb tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon II; probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare.

A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell.