(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)

Antiga comanda templera. Creada en 1150-60, era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins a Montjuïc.

El seu comanador -Berenguer de Santvicenç (1159-63) és el primer conegut- governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment.

A l’extinció de l’orde (1317) passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona (1328).

Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena; en resta l’església, sense culte, i els murs del casal.