(Barcelona, 1912)

Estudi de Ramon Turró. Publicat per la Societat Catalana d’Edicions, i després en francès a París (1914) i en castellà a Barcelona (1916, prologat per Unamuno) i Madrid (1921).

És l’obra bàsica del seu autor i hom l’ha qualificat de profunda interpretació naturalista del kantisme en considerar la fam condició sine qua non del coneixement i element constitutiu del “subsòl de la ment”.