(Catalunya, segle XIII – Tarragona, 29 octubre 1287)

Eclesiàstic i polític.

Fou bisbe de Tortosa (1254-70), durant aquest temps la diòcesi s’estengué a terres conquistades del Regne de València. El 1262 intervingué com a jutge en l’afer matrimonial del comte Àlvar d’Urgell.

El 1271 passà com a arquebisbe a Tarragona. Fou convocat per Jaume I, juntament amb altres personatges, a Alzira, per deliberar sobre la rivalitat entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castro, el 1272.

També aquells anys actuà com a lloctinent reial a Aragó i a Catalunya. El 1274 acompanyà el rei al concili de Lió, i el 1275 féu de componedor entre la monarquia i un sector de la noblesa.

L’any següent, mort el rei Jaume, coronà rei l’infant Pere com a delegat papal, gràcies a una butlla especial. Fou gran amic i conseller del rei Pere II el Gran; l’assistí a l’hora de la mort (1285) i li aixecà l’excomunió que li havia estat imposada per l’ocupació del regne de Sicília; en fou marmessor testamentari.

El 1277 havia encarregat al mestre Bartomeu la façana de la catedral de Tarragona, que quedà inacabada, per dificultats estructurals, a la part alta del frontis.

El seu zel per aquestes obres fou extraordinari, fins al punt que es retirà un quant temps a Escornalbou per tal de poder fer estalvis i dedicar-los a la construcció.