(Barcelona, 26 octubre 1900 – 5 febrer 1994)

Erudit i publicista. Oncle d’Arnau. Llicenciat en lletres (1922), estudià a Berlín (1927-28) i fou lector d’espanyol a Glasgow (1928-30) i més tard professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1930-36), a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma.

Col·laborador de la Fundació Bernat Metge (1924-61), hi publicà les traduccions del primer volum de la Història Natural de Plini el Vell, i de totes les obres de Plini el Jove, Apuleu, Plaute i Gel·li.

Va investigar sobre autors i temes de literatura catalana: Felip de Malla, Antoni Canals, les festes de la Gaia Ciència, la influència de l’ars dictandi en l’estil de la cancelleria reial.

Va editar textos inèdits de Bernat Metge (1923) i de Francesc Eiximenis (Contes i Faules, 1925) i Turmeda (Obres menors, 1927).

Posteriorment es va especialitzar en l’estudi de la ceràmica medieval de Catalunya i València.