(Catalunya, segle XIII)

Genearca conegut del llinatge.

Fou procurador del rei Jaume I de Catalunya, al qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa. A Mallorca reberen tots béns en el Repartiment que el rei hi féu.

El seu fill fou Jaume d’Olesa i Cerdà  (Catalunya, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)  Noble. S’establí a l’illa de Mallorca, on fou procurador del rei Jaume II de Mallorca, i fou el pare de:

• Bernat d’Olesa i Martí  (Illes Balears, segle XIV – Barcelona, segle XIV)  Doctor en lleis. Sembla que passà a Barcelona, on radica.
• Jaume d’Olesa i Martí (Illes Balears, segle XIV)  Militar. Anà de capità (1330) a una expedició contra els genovesos. Fou el pare de:

Bernat d’Olesa i Torrebadal (Barcelona, segle XIV – Illes Balears, segle XV)  Jurat de Mallorca (1417). Fou el pare de:

• Rafael d’Olesa i Pont  (Illes Balears, segle. XV)  Fou jurat de Mallorca el 1458 i el 1461. Pare de Jaume i de Domènec d’Olesa i Sanglada.
• Jaume d’Olesa i Pont  (Illes Balears, segle XV)  Fou el pare de:

Pere Bernat d’Olesa i Rovira  (Palma de Mallorca, segle XV – València, 1531)  Metge i filòsof. Estudià a Pàvia, Montpeller i València. És autor del tractat Summa totius philosophiae et medicinae. Un fill seu publicà l’obra a València, el 1532.