(Mataró, Maresme, 5 setembre 1876 – 15 setembre 1938)

Enginyer agrònom. Obtingué la càtedra de patologia vegetal a l’Escola Superior d’Agricultura, i el 1917 s’encarregà de la de biologia.

El 1907 passà a exercir el càrrec de cap del servei agronòmic de la comarca de Girona.

Entre la seva extensa bibliografia es poden esmentar El diabló de l’avellaner (1921), De patologia agrícola (1930) i Investigacions biològiques sobre el corc del suro (1934).