(el Molar, Priorat, 1902 – Barcelona, 1983)

(Daniel Rebull i Muntanyola) Caputxí i polígraf. Prengué l’hàbit en 1918.

Ha ensenyat grec i llatí als col·legis caputxins d’Igualada i d’Olot i a l’Institut olotí. Ha col·laborat a diverses publicacions, així com a la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge.

És autor de traduccions. Obres originals seves són els estudis crítics Consueta del misteri de la gloriosa sancta Àgata (1953) i Consueta de sant Eudald (1954), així com Una poesia religiosa del segle XIII (1953-57), Per les cançons d’un terrelloner (1956), Eiximenis (1960), Evocació sentimental (1961), Manas de brins (1962), Un fill de Ribes a la guerra de la Independència (1963), Procès d’un bruixot (1968).

Darrerament signà amb el nom de Nolasc Rebull.