(Barcelona, 11 setembre 1714)

Nom donat a la rendició de la ciutat, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V, a la fi de la Guerra de Successió.

El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, el juliol de 1714. Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics.

La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel, “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat (de manera semblant com ja ho havien estat les dels regnes de València i d’Aragó i ho serien les de Mallorca) i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del decret de Nova Planta.

El nom d’Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalano-aragonès a Castella.