(Noguera / Pallars Jussà)

Serra (1.678 m alt) del Pre-pirineu, que s’estén en una longitud de 45 km i una amplada de 25 km, en direcció est-oest, amb inclinació cap al sud, des de la rodalia de Benavarri, a la Ribagorça, on s’inicia entre la Noguera Ribagorçana i el Guart, fins a desaparèixer en arribar al Segre. Separa la conca de Tremp de la vall d’Àger i la conca de Meià.

Està integrada per tres unitats, separades pels congostos formats per les Nogueres en travessar la serra perpendicularment: el sector occidental correspon a la serra d’Estall, el central, al Montsec d’Ares, i l’oriental, al Montsec de Rúbies.

Als vessants septentrionals s’obre la depressió mitjana, mentre que el flanc meridional, cap al qual va descendint gradualment, presenta una cinglera, tallada per una gran falla, que es resol en un penya-segat de gairebé 1.000 m sobre el sinclinal d’Àger, i que es descompon en dos graons a conseqüència de la intercalació margosa del cretaci superior i origina un replà on s’han instal·lat alguns llogarrets i conreus. Aquest sinclinal la separa de les serres exteriors, que continuen amb una faixa muntanyosa de 15 km d’ample fins a arribar a la depressió central.

És un anticlinal complex, constituït per calcàries mesozoiques i format per redreçament de les capes secundàries (plegament d’estil pirinenc); desapareix davall de les capes horitzontals de conglomerats terciaris, amb més suavitat cap a l’occident.

És l’alineació més important de les serres exteriors prepirinenques, i la seva altitud oscil·la entre els 1.000 i els 1.600 m. Al seu peu (al sud) hi ha jaciments carbonífers i calcàries litogràfiques.