(Catalunya, segle XIV – 1716)

Antiga demarcació administrativa (16.723 h, el 1718), que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calva, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector septentrional del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.

Al segle XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, el Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa.

El 1716, amb la Nova Planta, fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l’alcaldia major de Montblanc, una de les dues en què aquest fou dividit.