(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Masia, a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta.
Arxius mensuals: Juliol de 2020
Mataplana, Sibil·la de
(Ripollès, segle XII – Montpeller, França, segle XII)
Senyora de Montpeller.
Es casà amb Guillem VI de Montpeller, que fou l’inici de l’acostament dels senyors de Montpeller al casal de Barcelona.
Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporalment a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença.
Mataplana, Ponç de
(Catalunya, segle XII – 1180/85)
Cavaller. Germà d’Hug III.
Hagué de sofrir les violentes invectives escrites per Guillem de Berguedà, sobretot a causa de la seva fidelitat envers Alfons I.
Aquest trobador, després, li feu un sentit plant de condol, amb motiu d’haver mort en una batalla amb els sarraïns.
Mataplana, Hug de
(Gombrèn, Ripollès, segle XIII – Saragossa, Aragó, 1291)
Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d’Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d’Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell.
Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat.
El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa.
És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291).
Coronà Jaume II rei (1291), a Saragossa.
Mataplana, Hug (VIII) de
(Catalunya, segle XIII – 1321)
Baró de Mataplana. Fill i successor d’Hug (VII) de Mataplana i de Sibil·la I de Pallars.
Casat amb Berenguera. Morí sense descendència, abans que el seu pare, i per això desfilaren en la successió de Mataplana els seus germans, morts successivament, Arnau Roger, Ramon Roger, (Pere) Roger Bernat i Artau Roger.
Mataplana, Hug (VII) de
(Catalunya, segle XIII – 1328)
Noble. Fill de Ramon d’Urtx i germà de Ramonet d’Urtx, a la mort del qual (1297) heretà la baronia de Mataplana i la vall de Toses.
Fou comte de Pallars (Hug I de Pallars) pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I.
Fou el pare d’Hug (VIII) de Mataplana.
Mataplana, Hug (V) de
(Gombrèn, Ripollès, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)
Senyor de Mataplana. Fill d’Hug IV i de Guillema de Sales.
El 1218 assistí a les Corts que tractaven de posar pau a les lluites nobiliàries. Tanmateix ell participaria bastant a les següents. Fou un dels grans valedors del comte Nunyo Sanç a les bandositats d’aquell contra l’infant Ferran, l’oncle de Jaume I.
Era casat amb Guillema de Cardona, filla del vescomte Guillem i de Gueraua de Jorba.
El 1229 anà a Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, vescomte de Biarn. Com ell, morí lluitant a la davantera a la batalla de Portopí.
Successor seu seria el fill Hug VI.
Mataplana, Hug (IV) de
(Catalunya, 1173 – Muret, França, 28 desembre 1213)
Senyor de Mataplana. Fill d’Hug III. Fídel a Alfons I el Cast.
Amb Pere I el Catòlic acudí a les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213), on morí a conseqüència de les ferides rebudes, encara que segons la Crónica de Jaume I, fou un dels cavallers que abandonaren el rei.
Protector dels trobadors i poeta esporàdic en provençal, del qual es conserva un sirventès.
Era casat amb Guillema de Sales i el seu fill i successor fou Hug (V).
Mataplana, Hug (I) de
(Catalunya, segle XI)
Noble. Primer personatge documentat (1076-89) del llinatge. Sembla que fou casat amb Adelaida.
Probablement és l’Hug Dalmau (1086) que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug (mort després del 1098) fill del vescomte Dalmau I de Berga.
Mataplana, castell de
(Gombrèn, Ripollès)
Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.
Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).
Fou el centre de la baronia de Mataplana.
Dades dels Països Catalans 