(Barcelona, 1235 – 1302)

Vice-almirall de Catalunya. Mercader i armador, posà aviat la seva experiència al servei de la corona.

Prestà servei a Jaume I en la croada (1269) a Terra Santa frustrada per un temporal; organitzà l’expedició de Pere el Gran a Tunis i a Sicília (1282) i la proveí d’homes i material; diverses vegades féu el trasllat dels membres de la família reial entre Catalunya i Sicília. Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284,

A partir de la invasió dels croats de Felip l’Ardit (1285), a més dels serveis d’organització i intendència, passà a tenir funcions de vice-almirall; juntament amb Berenguer Mallol, expert i acabalat navilier civil, fou encarregat de la defensa de la costa de Catalunya; ambdós auxiliaren a Roger de Lloria, desbarataren l’estol francès prop de les illes Formigues (jul/1285), ajudaren l’almirall en la victòria del golf de Roses (set/1285) i participaren en la defensa del Coll de Panissars.

Aquesta col·laboració seguí en el regnat d’Alfons el Liberal, que els encomanà l’aparellament de les expedicions militars contra Jaume II de Mallorca (1286) i a la conquesta de Menorca (1287), que romania en poder sarraí.

El 1293 comandà, amb Guillem Escrivà, les galeres que patrullaren a l’estret de Gibraltar contra els benimerins.