(Manresa, Bages, 22 febrer 1816 – Umbrete, Andalusia, 28 setembre 1882)

Cardenal. Carmelità (1830) fins a l’exclaustració, tornà a Barcelona després d’estar a Itàlia (1847) i s’encarregà de la càtedra de teologia moral.

Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici.

Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys.

Fou protector del ordes religiosos.