(Cervera, Segarra, segle XVI – San Liberatore di Maiella, Itàlia, 30 agost 1622)

Erudit i monjo de l’abadia de Montserrat.

Deportat a Nàpols per Felip II de Catalunya, s’escapà a l’abadia de Montecassino, on va escriure De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi Ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis (1616).

Des del 1610 portà el títol d’abat de San Salvatore de Castellis.