(Barcelona, 3 maig 1894 – 2 maig 1966)

Novel·lista. Durant més de trenta anys treballà a la subsecció de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Conreà la novel·la psicològica d’inspiració proustiniana i joyciana amb un estil poètic, pulcre i minuciós. Destaquen Història grisa (1925), Tàntal (1928), L’oreig al desert (1934), El somriure dels sants (1947), Jocs d’infants (1950), Un camí de Damasc (1959) i, sobretot, Laura a la ciutat dels sants, guardonada el 1931 amb el premi Joan Crexells i que ha estat emparentada per la crítica amb Madame Bovary de Flaubert, representà la plena consagració literària de l’autor i fou un dels grans èxits de l’època.

També conreà els contes: L’endemà del dolor (1930), El premi a la virtut (1935), reunits el 1952 a Tots els contes.

Col·laborà a “Mirador” i a “Destino”, i va traduir, entre altres, Gide i Moravia.