(Barcelona, 5 novembre 1887 – 1901)

Entitat política catalana. Constituït quan un grup abandonà el Centre Català a causa del desacord amb Valentí Almirall.

En fou president F. Romaní i Puigdengoles i entre els seus membres hi havia A. Guimerà, J.J. Permanyer, F. Alsina i Ll. Domènech i Montaner. Posteriorment s’hi afegí un grup de joves del Centre Escolar Catalanista, entre els quals s’hi trobaven N. Verdaguer i Callís, E. Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch i Ll. Duran i Ventosa.

L’any 1888, quan fou reina dels Jocs Florals la regent Maria Cristina d’Habsburg, la Lliga va adreçar-li un missatge, en català, on la saludava com a comtessa de Barcelona i li demanava la instauració d’un sistema autonòmic.

També participà activament en la campanya contra el nou codi civil, l’any 1898, que assolí un èxit sorollós.

Sota l’impuls de la Lliga va néixer, el 1891, la Unió Catalanista i la majoria dels seus membres passaren a formar part, l’any 1901, de la Lliga Regionalista.