(Catalunya, 1822)

Moviment absolutista. Sorgí a la primavera del 1822, en oposició a les reformes i a l’aplicació de la Constitució de Cadis, reimplantada des de la fi del 1820.

Tenia el caràcter de conflicte de guerrilles, amb un ampli suport popular, motivat per la crisi econòmica -deguda a les pèssimes collites del 1821- i per la política impositiva, de caire centralista, del govern liberal. El clergat llançà una campanya contra les institucions centralistes.

La revolta, en la qual participaren guerrillers de la guerra del Francès i de les futures guerres carlines, fou organitzada per la Junta Reialista de Tolosa, per mitjà de Doménec de Caralt.

L’escassetat de tropes governamentals i el caràcter de defensa del sistema de vida camperol contribuïren a l’èxit inicial. El moment més àlgid, cal situar-lo en la conquesta de la Seu d’Urgell (31 de juny) i la instal·lació de la Regència (15 d’agost).

Les campanyes de Mina obligaren a retrocedir els guerrillers, que es reorganitzaren i tornaren com a tropes d’avantguarda de l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.