(Castella, 1289 – Catalunya-Aragó, 1304)

Períodes de guerres civils entre els dos regnes. Ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X davant el seu fill Sanç IV, el qual hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó.

Mort Alfons, el seu fill Sanç fou contrari als desigs expansionistes de Pere II, i deixà de complir el pacte d’aliança centrat amb aquest monarca, arran de la invasió francesa de Catalunya (1285).

Això provocà que, més tard, Alfons II, fill de Pere II, alliberés els infants de la Cerda (cosins de Sanç) i, a Jaca, proclamés rei de Castella el primogènit Alfons de la Cerda. Així s’inicià la guerra civil entre Castella i Catalunya-Aragó, que es prolongà fins el 1291.

Els infants hi foren utilitzats com a pretext per a dirimir les diferències entre aquests dos regnes: Jaume II, el nou rei, germà d’Alfons II, quan desitjà d’obtenir el domini de Sicília, retirà el seu ajut als infants (1291).

Tanmateix, quan, després del tractat d’Anagni (1295), hagué de renunciar als seus drets de Sicília, tornà a protegir-los i inicià l’ocupació de les terres de Múrcia, les quals hagué d’abandonar -en ésser legitimat Ferran IV (1301)- en canvi de la conservació de les places d’Elx, Oriola i Alacant i la renúncia a continuar sostenint els drets d’Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament el 1304.