(Barcelona, 28 agost 1878 – 15 juliol 1961)

Poeta. Fill de Joaquim Guasch i Ribera. La seva obra manté una relació constant amb la poesia dels Jocs Florals.

L’any 1909 hi fou proclamat mestre en Gai Saber, en ésser premiat pel recull Poemet del Claustre, i l’any 1932 guanyà el premi Fastenrath per Camí de la font (1932). El 1935 fou elegit president del consell directori dels jocs florals.

Amb una poesia que oscil·la entre un bucolisme treballat i un cert gust pel madrigal, ha donat els reculls Joventut (1900), Pirinenques (1910), Ofrena (1912), Branca florida (1923) i La rosa dels cinc sentits (1937).