(Florència, Itàlia, 1791 – Barcelona, 27 març 1824)

Arquitecte. Després de viatjar per Grècia i Egipte, s’establí a Barcelona (1814?).

És autor dels plànols del cementiri Vell (1818); hi edificà la capella neoclàssica d’aquest, la portalada i el monument als morts de l’epidèmia del 1821.

En la seva obra, escassa i poc coneguda, hi ha una combinació original d’elements grecs, romans i egipcis que li donen un caràcter molt particular, i que fou durament criticada per A. Cellers.

Fou vice-cònsol de la Toscana a Barcelona.