(Lleida, 16 febrer 1892 – Madrid, 8 maig 1976)

Filòleg i gramàtic. Pertanyé al grup d’educadors de l’Institut-Escola de Madrid. Col·laborà amb Menéndez Pidal en el Centro de Estudios Históricos.

És autor d’importants treballs sobre fonètica, sintaxi i lexicografia i ha fer valuoses edicions crítiques d’autors clàssics espanyols i catalans.

Membre de la Real Academia Española (1961) i membre corresponent de l’IEC.

Obres destacades: Diccionario de sinónimos, un estudi del parlar lleidatà, aparegut a Miscel·lània Alcover, 1932; Curso superior de sintaxis española (1943), Elementos de fonética general (1950), Tesoro lexicográfico 1492-1627 (volum 1, 1960), Estudios de lenguaje infantil (1974).