(Reus, Baix Camp, 1551 – Barcelona, 15 setembre 1622)

Mestre en arts i doctor en teologia. Jesuïta, fou provincial de la Corona d’Aragó (des del 1619), rector dels col·legis de Betlem de Barcelona i de Mont-sió de Palma, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa.

És autor d’una Geografia de Catalunya (1598-1600), on acumula dades d’història natural, estadístiques i de geografia humana, fou publicat per Josep Iglésies el 1949. És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat de Catalunya, Historia de Ntra. Sra. De Montesión de la Compañía de Jesús de la Ciudad de Mallorca, Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya i Vida de la mare Estefania de la Concepció Rocabertí, carmelita descalça, totes inèdites i la darrera destruïda el 1936.

Publicà Memorial i advertències del molt iltre. i reverendíssim Sr. D. Joan Dimes Lloris, bisbe de Barcelona (1598), Modo d’ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justícia moren (Barcelona 1604) i Officium Sanctorum Episcopatus Barchinonensis et Urgellensis.

Traduí al català el Contemptus mundi (o Imitació de Crist), de Tomàs de Kempis (Barcelona 1621), amb un interessant pròleg, on justifica la necessitat de la versió catalana pel fet d’ésser l’única llengua parlada i entesa al país.