(Barcelona, 28 setembre 1819 – Madrid, 12 abril 1889)

Escriptor i jurista. Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena (Andalusia).

S’establí a Madrid com a advocat (1860); fou diputat per Morella (1862) i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins (1868).

Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales (1863), Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia (1874) i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica.