(Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595)

Humanista. Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes (1554), però es distancià més tard de les seves doctrines. El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la inquisició, restà borni.

Després d’una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista de Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582).

A Ginebra es féu membre de l’Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia (1583-87), i posteriorment a Nimes (1587-88), Aurenja (1588-91) i Castres (1591-93).

Denunciat per unes disputes teològiques, es refugià a Bordeus (1593), però fou arrestat a Marmanda, Agenes (arran de la conversió al catolicisme d’Enric IV de França), i fou dut a la presó de la inquisició de Saragossa, on morí.

Fou amic dels humanistes i erudits més importants, amb els quals mantingué correspondència.