(Barcelona, 20 gener 1889 – 20 juny 1953)

Escriptor. A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’Antoni M. de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en sagrada escriptura a Roma i fou professor d’escriptura a Sarrià (1915-27).

Dirigí “Catalunya Franciscana” i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Va escriure la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), La vida de Sant Francesc (1927) i L’Església Catòlica i el pancristianisme (1928).

Perseguit durant la guerra civil, publicà diversos llibres sobre la persecució religiosa a la zona republicana.