(Barcelona, 1953 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Nét de Lluís Pericot i Garcia i, en bona part, continuador de la seva tasca.

Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat (1986) i ha dirigit el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques.

Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recol·lectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del paleolític superior i l’epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i a l’abric del Filador (Margalef de Montsant) i ha rellançat l’estudi dels materials de la cova del Parpalló (Gandia).

També ha dirigit un projecte de recerca sobre l’art rupestre a la Baixa Califòrnia (1989-92).

Entre les seves publicacions destaca Las industrias líticas del Paleolítico Superior Ibérico (1979).

Membre del Comitè Permanent de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques.