(Barcelona, 7 gener 1791 – 28 novembre 1859)

Farmacèutic. Cursà estudis de medicina al Col·legi de Cirurgia, i es doctorà en farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona (1817), i aquell mateix any hi obtingué una càtedra per oposició.

Posteriorment, del 1821 al 1823, ensenyà a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir, fins que el govern absolutista de l’època li prohibí la docència (1824-30).

A partir d’aquest darrer any reprengué la seva tasca com a professor i fou catedràtic de química orgànica i farmàcia químico-operatòria a la Facultat de Farmàcia, fins al 1854.

Presidí, a partir del 1839, l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions.

Va escriure Tratado de farmacia operatoria (1841), el qual tingué una gran difusió.