(Barcelona, 6 novembre 1806 – Madrid, 28 juliol 1868)

Pintor i acadèmic. Germà de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l’infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l’Acadèmia de Nàpols.

Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes.

És autor de quadres d’història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).

Un altre germà seu fou el músic Alexandre Ferrant i Llausàs  (Barcelona, segle XIX).