(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1774 – Barcelona, 1842)

Escultor. Després d’estudiar a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, vers el 1804 obrí taller en aquesta ciutat. L’any 1809, fugint de l’ocupació francesa, s’instal·là a Palma de Mallorca.

En principi es dedicà exclusivament a la imatgeria, però més endavant construí també mobiliari d’una gran qualitat.

Malgrat el prestigi que assolí a les Illes, el 1822 era novament a Barcelona, on arribà arruïnat i portà una existència precària fins que va morir foll a l’hospital.

Entre les moltes obres que realitzà per a les esglésies mallorquines sobresurten una Pietat, un joc de canelobres de set braços per a Sant Jaume i un Sant Bru per a la cartoixa de Valldemossa i que ara figura a la catedral de Mallorca, també féu un llit de gran parada per al palau del marquès de Solleric.

A Barcelona esculpí imatges per al convent de Santa Caterina i un Neptú per a una font pública.

Tingué un fill que, en principi, l’ajudava al taller i que possiblement fou August Ferran i Andrés.