(Barcelona, segle XVII – 10 abril 1651)
Polític i advocat. Fou fiscal de la Generalitat, de la qual el 1638 era delegat al Consell de Cent, institució a la qual també pertanyia, per tal de tractar de la repressió del contraban.
El 1641 fou un dels delegats dels diputats als consellers per informar sobre l’aliança amb França durant la guerra de Separació. El mateix any anà com a ambaixador de la ciutat a Cadaqués per entrevistar-se amb l’arquebisbe de Bordeus. El Consell l’elegí com a membre, per dos anys, de la junta administrativa del nou batalló.
El 30 de novembre de 1642 fou elegit conseller terç. Ingressà, com a advocat, a la Reial Audiència de Barcelona. Actuava d’enllaç entre els Consell de Cent i el Consell Reial el 1647. Li fou concedida pel virrei l’escrivania d’Ullastret, però aquest càrrec i d’altres serien revocats per pertànyer-ne la provisió al Consell.
El 30 de novembre de 1650 fou elegit conseller en cap. Per trobar-se fora de la capital, no jurà el càrrec l’1 de desembre, com era usual, sinó fins al cap de dos dies.
Morí quan continuava encara el seu mandat.
