(Barcelona, 1522 – 1577)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Resultà elegit Oïdor de Comptes, pel braç eclesiàstic, de la Generalitat de Catalunya.

Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part de Felip II de Catalunya, de l’import extraordinari dit l’excusat, consistent en els delmes i drets d’una casa i heretat de totes les parròquies.

El dret era concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l’únic territori on sorgí el refús. La inquisició, d’acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l’heretgia.

Espuny i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.