(Catalunya, 975 – Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia,  2 juny 1010)

“el de Còrdova”  Comte d’Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d’Urgell i inicià la dinastia privativa d’aquest comtat.

Va menar una política d’obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d’altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano.

Fou fet presoner pels sarraïns a la batalla d’Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell I de Barcelona a l’expedició de Còrdova, on morí.

Casat amb Tedberga, foren pares d’Ermengol II d’Urgell.

El seu testament conté la primera referència a la possessió d’un joc d’escacs a terres catalanes.