(el Masnou, Maresme, 25 novembre 1913 – 19 juliol 2000)

Músic. Autodidacte, reaccionà contra la complicació de la música contemporània posterior a Schönberg.

S’inicià en un diatonisme radical sense voler-se apartar de l’evolució de la música contemporània (ampliació de l’àmbit sonor de l’orquestra), amb l’adopció de les troballes tímbriques i rítmiques de Webern.

Formà part del Cercle Manuel de Falla, a Barcelona (1947), i del Grup de Música (1958).

Les seves obres més importants són: dos Llibres de sons (1956, 1966), un per a instruments d’arc i l’altre per a instruments de tecla, una Sonata per a piano (1956), una altra Sonata, per a piano i violí (1967), i Homenatge cantat, cicle de cançons amb text d’Antonio Machado (1969).