(Elda, Vinalopó Mitjà, 1555 – Múrcia, 20 abril 1606)

Bisbe de Barcelona (1599-1604). Fill de Joan de Coloma i de Cardona, i germà d’Antoni i de Carles. Estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla.

Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal.

Conreà la poesia llatina.

Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns.