(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era esparter d’ofici i pertanyia al Consell de Cent.

Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona.

El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Fou el pare de Jacint Clariana  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Ciutadà. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d’obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l’etapa de defensa final contra Felip V de Borbó. S’han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable.