(Catalunya, segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Cardona i Enríquez i nét de Joan Ramon Folc IV de Cardona.

Fou nomenat governador de Catalunya (1543-93), com el seu pare. Tot seguit hagué de col·laborar amb el duc d’Alba a la defensa del Rosselló. Era nebot del duc Ferran I de Cardona i cosí de la duquessa Joana I de Cardona.

El 1564, a la fi del virregnat de García Álvarez de Toledo, s’encarregà de la persecució dels bandolers fins a l’arribada del nou virrei Diego Hurtado de Mendoza, príncep de Mèlito.

El 1570 tingué un paper destacat a la defensa del Rosselló contra els francesos. Devers el 1579 es trobava en forta discòrdia amb els consellers de Barcelona.