(Cardona, Bages, 1871 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 febrer 1934)

Poeta i eclesiàstic.

Es destacà com a orador sagrat en català; predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902).

Fundà i dirigí a Sabadell la revista “Garba”, dins la línia dels Pomells de Joventut.

Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927), Lliris blaus (1928).