(Catalunya, segle XIII – després 1296)

Mestre del Temple a Catalunya-Aragó.

Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I (1274); el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial.

Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera–Panissars entre Alfons II de Catalunya i Carles II de Nàpols (1290). Fou mitjancer entre Jaume II el Just i el noble Artal d’Alagó (1293).

El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis.

Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i Fraga a canvi de Peníscola, Ares del Maestrat, les Coves de Vinromà i altres heretatges (1294).