(Sarrià, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1927)

Escultor. Havia estat deixeble de l’Escola de Llotja barcelonina, i en fou posteriorment professor en la disciplina d’anatomia artística.

Entre les seves obres: una estàtua que representa Catalunya (en el monument a Colom, a Barcelona, 1887) i la de Joan Lluís Vives (1895).

Premiat amb una segona medalla a l’Exposició Universal del 1888 i amb una de plata a la de París del 1900.